PROPÒSIT

A l'igual que he fet amb els molins del riu Brugent, el visitant trobarà, en aquesta pàgina, un inventari dels molins que hi va haver a la Riba dins mateix del poble i també els que s'hi van bastir a les vores del Francolí al seu pas per la Riba. Conscient d'aquest ric patrimoni que cal preversar i divulgar-ne la seva història.

MOLINS A LA RIBA.

Aprofitant el desnivell que hi ha des de la part superior a la inferior de la població (105 mts.), durant els segles XVIII, XIX i XX, s'hi construïren molins fariners i paperers moguts per la força hidràulica. L'aigua era aconduïda des del riu Brugent i la font Gran fins al poble i aquesta saltava d'un molí a l'altra proporcionant-los la força que necessitaven per a poder treballar. A continuació es relacionen tots aquests molins.

Molí de Més Amunt, paperer.



El primer que trobem en el extrem superior de la població és el molí paperer de Més Amunt. En la dovella de una de les seves dues portes s’hi llegeix la inscripció: “molí de Cap-de-Riba de Antón Bar…” i també hi ha incís l’any de 1791. Les façanes principals, d’aquests edificis, estan en perfecta estat de conservació.

Molí del Domènec, paperer.


Segueix el molí paperer del Domènec. En el seu interior hi ha les restes d’una part d’una antiga màquina de fer paper de les nomenades rodones. A la façana se li conserven les típiques ventanes dels molins paperers. Aquests dos primers molins en l’actualitat pertanyen a l’empresa Papelera de la Riba, S.A.

Molí del Groc, paperer.


El molí paperer del Groc està reconvertit en vivendes. En unes reformes que si van fer l’any 1988 a la planta baixa d’aquest edifici s’hi van sostreure dues piles de pedra molt ben treballades d’una sola peça.

Molí de cal Bessó, fariner, paperer.




El molí paperer del Bessó, juntament amb el d’abans i els tres que el segueixen, son propietat de l’empresa Gomà-Camps SAU. Aquest edifici es va construir aprofitant la meitat d’un molí fariner, existent en el lloc a la primera meitat del segle XVIII.

Molí de cal Garreta, fariner, paperer.

A l’altre meitat del molí fariner es va construir el molí paperer de cal Garreta. En la dovella de la seva porta hi ha un escut amb l’anagrama de Maria, marca que utilitzava aquest paperer, i l’any de 1758.

Aquest molí també va ser regentat per Isidre Gomà i Solé. En la propera fotografia s'hi poden veure els treballadors d'aquest molí juntament amb les seves famílies, cap als vols de 1894-1895. Aquesta fotografia me la va deixar l'Agustina Gomà i Boronat, filla del propietari. Cal fer esment que en aquest molí va néixer el pintor ribetà Ferran Gomà i Boronat, germà de l'Agustina.

L'Agustina tan sols em va saber identificar els seus pares.

1 - Isidre Gomà i Solé, conegut per l'Isidre del molí Nou, ja que va regentar aquell molí durant molts anys.

2 - Assumpció Boronat i Gavaldà.

Molí de cal Camps, paperer.



El molí paperer de cal Camps s’ha reconvertit en vivendes y els seus baixos en local comercials. En el sostre d’un d’aquests locals, que fins fa poc va ser el bar – restaurant Alabrent, es pot veure una formosa volta catalana de rajola.

Molí del Carbó de Dalt, paperer.


Segueix el molí paperer del Carbó de Dalt també convertit en vivendes, encara en els seus baixos conserva una dinamo que fins fa pocs anys aprofitaven les aigües de la sèquia per a produir llum elèctrica per a l’empresa Goma Camps Sau.

Molí de ca la Viuda, paperer.


El molí paperer de ca la Viuda fou un temps fàbrica de cartró de A. Romaní, de Capellades y Barcelona. En la dovella del seu portal hi ha inscrita la data de 1721. Conserva la roda hidràulica de fusta de un diàmetre aproximat d’uns 4 metres. També conversa intactes diverses piles holandeses i alguna d’elles molt interessant pel seu tipus de mecanisme. En la seva façana es conserven les ventanes típiques dels molins paperers. Aquest molí va ser proposat per a ubicar-hi el museu del paper de la Riba. Ara aquest projecte és aturat.

Molí de cal Jaume-el-Mas, paperer.

Continua el molí paperer de cal Jaume-el-Mas o de Siurana. Aquest està reconvertit en fàbrica. Ambdós molins darrers son propietat de la industria SCA Paper Hygiene Espanya, S.A.

Molí del Carbó de Baix o cal Cardús, fariner, paperer.

El molí paperer Carbó de Baix es propietat de l’empresa Gomà-Camps, Sau. Actualment se’l coneix per Cal Cardús. Tot ell fou convertit en fàbrica de paper i una part en vivendes.

La fàbrica del Roig, paperer, teixits.

La Fàbrica del Roig fou construïda per a molí paperer i en les seves plantes hi va haver tallers de pintat de paper de fumar. Més tard i fins a finals dels anys seixanta del segle vint, contingué una fàbrica de teixits de cotó d’Ignasi Iglésies i Casanoves.

Molí del Roig, paperer.

Tocant a la fàbrica es troba el molí paperer del Roig. Part del molí i la Fàbrica del Roig són propietat de l’empresa Mora y Gomà, S.A. Aquesta empresa ha rehabilitat els baixos del molí i prèvia concertació de cita es poden visitar. En ell s’hi poden veure les piles, els cilindres i el salt d’aigua més important que va tenir la Riba. En la seva façana conserva l’estil dels molins del segle XVIII. La vivenda del molí encara conserva una habitació amb alcoba i mobiliari del segle XIX i és propietat de la mateixa família documentada en 17 generacions.

Molí del Recó, paperer.

El molí paperer del Recó està convertit en vivendes. En la seva planta baixa conserva les piles. Els pisos superiors es convertiren en vivendes i en els baixos durant molts anys hi hagué l'escorxador municipal.

Molí de cal Besora, paperer.

En el carrer Major de la població ens trobem amb el molí paperer de cal Besora o també conegut per molí del Guarro. L’edifici s’utilitza com a vivendes.

Molí Nou, paperer.

A la plaça de l’església ens trobem amb el molí Nou, paperer. Actualment l’utilitzen de magatzem l’empresa Mora y Goma, SA, i una part també son vivendes. En el seu interior hi ha instal·lada la última màquina paperera que va utilitzar l’empresa i altre utillatge que va estar en funcionament fins ha finals dels anys vuitanta del segle vint.

Molí del Quatribal, paperer.

El molí paperer del Quatribal està destinat a vivendes i una part l’ocupava la sala de ball i cinema i el bar de l’entitat, d’esbarjo, Penya Cultural Recreativa. Aquest edifici havia tingut un pont que creuava el carrer i comunicava amb la casa del davant, de la qual utilitzaven l’últim pis, el mirador, per l’assecatge del paper. En l’edifici encara s’hi observen restes de ventanes.